ADVERTÈNCIA: AÇÒ POT DONAR MAL DE CAP
Diu Josep Fontana (Por el bien del Imperio p. 605):
Ara be, també tenim açò:
Una eterna qüestió. La història, com el pensament mític, es repeteix? Personalment, com ja he dit en altre lloc, pense que la repetició mai és exacta (sempre és pitjor), tot i que existeix: les persones humanes són així i els sistemes de poder no canvien gens: canvia l´objecte del desig i les ferramentes, l´aparença i no l´essència.
I ja que m´he posat platònic, anem a encetar el diàleg. La història es repeteix? La LOMQE repeteix i actualitza la Ley de Ordenación de la Enseñanza Media de 1953? Caldrà mirar-ho i en qualsevol cas actuar:
Espere que amb més èxit.
Des del meu punt de vista, la història no es repeteix, ni tampoc, com voldrien els neoconservadors i neoliberals és el final de la mateixa, ni hem arribat a un estat suprem. Els éssers humans som éssers històric-socials, fem la història, creem i re-creem significacions, imaginaris socials, mitjançant els quals construïm el present i el futur, tenim un quefer.
ResponEliminaDes dels poders hegemònics es pretén, a través de l'educació i dels mass media crear la sensació, un sentit comú, un imaginari, per a què interioritzem subjectivament la impotència, que no hi ha res a fer, que açò és així...
Però si som capaços de pensar, de llegir la història i la intrahistòria, si busquem "la veritat" -que constitueix el caràcter d'investigació científica- sabem que podem lluitar i aconseguir una societat i uns individus més autònoms, i que el projecte d'emancipació social de la Modernitat no està acabat i no és obsolet.
I m'ha encantat el video de The Clash
ResponElimina